La bonança ha tornat a Silicon Valley. Els complexos d'oficines que voregen la Interestatal 101 tornen a lluir els rètols d'empreses emergents que desborden optimisme. Els lloguers estan en alça, igual que la demanda de luxoses residències de vacances en enclavaments turístics com el Llac Tahoe, tot un signe que s'estan amassant fortunes. L'Àrea de la Badia és el lloc on van néixer el sector dels semiconductors i les empreses d'informàtica i Internet que han florit seguint-ne l'estela. Els mags que hi treballen han creat moltes de les meravelles que han fet realitat el futur, des de telèfons tàctils fins a l'accés immediat a biblioteques increïbles i la capacitat de pilotar un dron des de milers de quilòmetres de distància. La revifalla de l'activitat empresarial des del 2010 suggereix que el progrés ja ha agafat embranzida.
Per això, pot sorprendre que a Silicon Valley hi hagi qui pensi que el lloc s'ha estancat i que la innovació ha anat perdent velocitat amb el pas de les dècades. Peter Thiel, un dels fundadors de PayPal i el primer inversor extern de Facebook, afirma que, als Estats Units, la innovació es troba "en algun punt entre morta i ferida de mort", un sentiment de desil·lusió que comparteixen enginyers de tot arreu. I un petit grup d'economistes que cada vegada té més adeptes reconeix que l'impacte econòmic de les innovacions d'enguany no té punt de comparació amb el de les del passat.
[ … ]
Les innovacions que funcionen amb tecnologies assequibles estan agafant força a tot el món. Els ordinadors comencen a entendre el llenguatge natural. Els videojocs es poden controlar tan sols amb el moviment del cos, una tecnologia que ben aviat podria fer-se servir en bona part del món dels negocis. La impressió en 3D permet produir en massa una gran varietat d'objectes cada cop més complexes, i ben aviat podria aplicar-se als teixits humans i altres matèries orgàniques.
Algú que no confiï en la innovació podria restar-li importància dient que són paraules buides, però la idea que el creixement tecnològic o bé ha de continuar sense parar o bé ha de disminuir de manera constant, en comptes de fluctuar, va en contra de la història. Chad Syverson, de la Universitat de Chicago, recorda que, durant l'època de l'electrificació, el creixement de la productivitat va ser escàs. A finals del segle XIX i principis del segle XX, un període d’importants innovacions en l'àmbit elèctric, el creixement va ser lent, però després es va disparar.